OPINIÓ PERSONAL BLOC 3

M'ha agradat la manera de treballar aquest bloc perquè podíem resumir a la nostra manera del llibre i de les diapositives de classe a la vegada. M'agrada aquest tema perquè trobo interessant els diferents sistemes econòmics i pensamentes del s.XVIII. L'evolució d'aquests ès interessant perquè fan un gran canvi en la manera de fer les coses i els seus pensaments.
Les activitats treballades a classe, (idees clau) van molt bé per ordenar els conceptes principals del tema, i inclús per ajudar-te a estudiar millor aquests conceptes descrits.

AMPLIACIÓ BLOC 3

EL LLIURECANVISME

Definició de lliurecanvisme

El lliurecanvisme proposa un comerç internacional en el qual no hi ha la intervenció estatal, és a dir, no intervé el sector públic. Això permet la lliure circulació de mercaderies i que es doni competitivitat entre les empreses, produint així una adequada distribució dels béns i serveis i una distribució òptima dels recursos econòmics mundialment. Discrepa de l’existència d’aranzels, drets duaners i restriccions de productes. Està a favor de la llibertat de comerç tant pel que fa a a les importacions com a les exportacions. S’oposa al proteccionisme.

Llibertat d’intercanvis en les economies dels diferents països

En l’actualitat tots els països tenen establert un sistema mixt, el qual permet el lliure comerç d’uns productes determinats i s’utilitzen al control de les transaccions d’uns altres, en funció del acords comercials que s’estableixen entre països.

El països de la UE practiquen el lliurecanvisme entre ells, és a dir, el comerç entre ells està totalment lliure d’obstacles. En canvi, hi ha determinades  barreres comercials que impedeixen el lliure comerç respecte de tercers països.

Inicis del lliurecanvisme

Al principi de la Revolució Industrial europea es va estendre una teoria econòmica que volia establir un nou model d’economia que s’anomenà lliurecanvisme econòmic.

Aquesta teoria se’n deriva de la corrent de pensament econòmic de l’economista Adam Smith del segle XVIII, que creia innecesària la intervenció de l’Estat en les qüestions econòmiques per l’existència d’una mà invisible que acabava posant d’acord oferta i demanda. Considerava que el mercat es regia per la llei de l’oferta i la demanda, donant peu a la llibertat per produïr, vendre i comprar sense que l’Estat decideixi què s’ha de fabricar ni els preus que ha de tenir.

Això implicava la llibertat del comerç entre fabricants i comerciants.

Els industrials tèxtils catalans van ser els primers en exigir proteccionisme i va haver-hi polèmica entre els defensors del proteccionisme i els partidaris del lliurecanvisme. L’Estat va canviar unes quantes vegades la política econòmica fins que el 1891 es va establir el sistema proteccionista a causa de la pressió dels fabricants catalans, de la siderúgia basca i dels productors de cereals de Castella.

El lliurecanvisme va ser defensat per la Gran Bretanya ja que suposava la supressió de les duanes. Com que els britànics eren els primers productors industrials, podien vendre amb facilitat la seva producció industrial i comprar primeres matèries a bon preu. Però als països com Espanya, on la producció industrial era escassa i cara, els industrials no podien competir amb els productors britànics i exigien al seu govern un sistema de proteccionisme que establís aranzels de duana alts per tal que els productes extrangers importats fóssin més cars.

GUERRA DELS SEGADORS

Conflicte bèl·lic que va afectar a catalunya el 1640. En època de collites, s'agrupà un grup de pagesos per segar. El malestar va comportar tensions, i els camperols es revoltaren contra Felip IV. Es posà fi a la guerra amb el tractat dels Pirineus entre França i la corona de Castella, posant com a frontera els Pirieneus i dividint gran part de Catalunya. 

Aquesta guerra ha marcat la història de Catalunya, i ha creat molts sentiments diversos fet que és demostrat i recordat amb el seu himne , Els Segadors. 

CARLES V

Nascut a Flandes el 1500. va heretar les corones de Castella i Aragó (i tots els seus territoris per Amèrica) dels seus avis materns, els Reis Catòlics; i dels ses avis paterns, Maria Borgonya i Maximilià I; el títol d'emperador del Sacre Imperi i les terres d'Alemania, els Països Baixos i França. 

El seu principal objectiu era unificar la cristiandat a Europa i això li va comportar molts problemes que va fer que el seu regnat anés decaiguent poc a poc. Crec k no haurua d'haver volgut fer aquesta unificació perquè tant França,els turcs Otomans i la majoria de protestants del Sacre Imperi hi estaven en contra.

Va fer bé d'abdicar i repartir els seus territoris entre els seu germà i el seu fill. 

OPINIÓ PERSONAL

M'ha agradat aquest blog perque és fàcil d'entedre i seguir.
El tema que més m'ha agradat ha sigut 'Els grans descobriments', perque el trobo molt interessant.
També trobo interessant la Reforma i les diferents maneres de pensar religiosos, per la valentia d'alguns personatges com Luter a atrevir-se a oposar-se a l'església.

AMPLIACIÓ

INDULGÈNCIES

Remissió que fa l'església catòlica de les penes degudes pels pecats.

La indulgència és parcial o plenària segons alliberi de la pena temporal deguda pels pecats en part o totalment.

DEFINICIÓ: En general, anomenem indulgent la persona que té clemència d'una altra i concedeix fàcilment el perdó, en comptes de demanar el càstig per una culpa, o exigir el pagament d'un deute, atorga la llibertat i l'espera o la remissió de l'pagament.

Obtenir la indulgència de Déu per mitjà de l'Església

Les indulgències s'obtenen per l'Església que, intervé en favor d'un cristià i li obre el tresor dels mèrits de Crist i dels sants per obtenir del Pare de la misericòrdia la remissió de les penes temporals degudes pels seus pecats. Per això l'Església no vol només acudir en ajuda d'aquest cristià, sinó també impulsar-lo a fer obres de pietat, de penitència i de caritat.

Ja que els fidels difunts en via de purificació són també membres de la mateixa comunió dels sants, podem ajudar-los, entre altres formes, obtenint per a ells indulgències, de manera que es vegin lliures de les penes temporals degudes pels seus pecats.

L'Església ensenya el següent:

• Les indulgències no alliberen l'home de cap culpa, ni greu ni lleu ni perdonen la pena eterna. Per alliberar-se de la culpa i de la pena eterna, són necessaris el penediment i el Sagrament de la Reconciliació.
• Les indulgències alliberen l'home, en canvi, de la pena temporal.
• Perquè es produeixi aquest efecte, es requereix sempre que abans hagi estat perdonada la culpa.

Situació actual

Les indulgències subsisteixen tant en la doctrina catòlica com en la pràctica. Totalment desconnectades del context que les va veure néixer, les mateixes conserven certament un interès teològic i històric. Però en el terreny temporal, el seu paper fora de l'àmbit eclesiàstic no té la significació d'altres èpoques.

Jubileu de Santiago

És una indulgència plenària, que ens permet expiar els nostres pecats i es produeix en aquells anys en què la festivitat de Sant Jaume cau en diumenge, és a dir és Any Xacobeo.
Al món hi ha 5 llocs que tenen Jubileu i 3 d'ells es troben a Espanya:
 • Santiago de Compostel
• Sant Toribio de Liebana
• Caravaca de la Cruz. El 2010 és Any Jubilar
• Roma
• Jerusalem

 
 BIBLIOGRAFIA

• http://www.wordreference.com/definicion/indulgencia
• http://www.ewtn.com/spanish/jubileo/Indulgencias_que.htm
• http://www.elcaminoasantiago.com/planificacion/jubileo.htm
• http://es.wikipedia.org/wiki/Indulgencia
• http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Indulgencias_en_Ntra._Sra._de_la_Cuesta_(1849).jpg

RENAIXEMENT

ARQUITECTURA

QUATROCCECNTO:


Cúpula de la catedral de floréncia
Autor: Brunelleschi


Sta maria la Novella
Autor: Alberti

CINQUECCCENTO


Basílica de Sant Pere del Vaticà

Projecte
Autor: Bramante

Cúpula
Autor: Miguel Ángel


Resta de l'edifici
Autor: Maderno

PINTURA

QUATROCCENTO:


La primavera
Autor: Botticelli


Naixement de Venus
Autor: Botticelli


La trinitat
Autor: Massaccio

CINQUECCENTO:


Home Vitruvi
Autor: Leonardo da Vinci


Monalisa
Autor: Leonardo da Vinci


L'escola d'Atenes
Autor: Rafael

ESCULTURA

QUATROCCENTO:


4 portes del Baptisteri
Autor: Ghiberti


Gattamelata
Autor: Donattelo


David
Autor: Miquel Àngel

CINQUECCENTO:


Pietat
Autor: Miquel Àngel


Moisès
Autor: Miquel Àngel

RENAIXEMENT HISPÀNIC

QUATROCCENTO:


Adoració als reis Mags
Autor: Berrugette

CINQUECCENTO:


Vistes de Toledo
Autor: Greco


El soterrament del comte
Autor:Greco


L'espoliació
Autor: Greco

B1. CONTINENT AMERICÀ

-Si els turcs no haguessin tallat les rutes comercials europees cap a l'Àsia què hauria passat?
Haurien continuat passant per les mateixes rutes perquè eren les que coneixien i en aquell moment les que millor els hi anaven. Per tant, Amèrica no s'hagués descobert en aquell moment, ja que no haurien buscat noves rutes per anar cap a l'Àsia.
Tot i que més tard sí, perquè en un moment o altre ja fós per buscar noves rutes, per conquistar nous territoris o per equivocació l'haguessin descobert.

PRESENTACIÓ

Per a mí la història s'ocupa de l'estudi dels fets importants ocorreguts en el passat. M'agrada perquè entens perque tot és com és, i veus com vivíen les persones en altres èpoques.
Aquest curs espero apendre els diferents descobriments que van tindre lloc en el passat, i com ens hem anat desenvolupant les persones en diferents àmbits, com són l'arquitectura, la ideologia, les religions, el coneixement..etc