AMPLIACIÓ BLOC 3

EL LLIURECANVISME

Definició de lliurecanvisme

El lliurecanvisme proposa un comerç internacional en el qual no hi ha la intervenció estatal, és a dir, no intervé el sector públic. Això permet la lliure circulació de mercaderies i que es doni competitivitat entre les empreses, produint així una adequada distribució dels béns i serveis i una distribució òptima dels recursos econòmics mundialment. Discrepa de l’existència d’aranzels, drets duaners i restriccions de productes. Està a favor de la llibertat de comerç tant pel que fa a a les importacions com a les exportacions. S’oposa al proteccionisme.

Llibertat d’intercanvis en les economies dels diferents països

En l’actualitat tots els països tenen establert un sistema mixt, el qual permet el lliure comerç d’uns productes determinats i s’utilitzen al control de les transaccions d’uns altres, en funció del acords comercials que s’estableixen entre països.

El països de la UE practiquen el lliurecanvisme entre ells, és a dir, el comerç entre ells està totalment lliure d’obstacles. En canvi, hi ha determinades  barreres comercials que impedeixen el lliure comerç respecte de tercers països.

Inicis del lliurecanvisme

Al principi de la Revolució Industrial europea es va estendre una teoria econòmica que volia establir un nou model d’economia que s’anomenà lliurecanvisme econòmic.

Aquesta teoria se’n deriva de la corrent de pensament econòmic de l’economista Adam Smith del segle XVIII, que creia innecesària la intervenció de l’Estat en les qüestions econòmiques per l’existència d’una mà invisible que acabava posant d’acord oferta i demanda. Considerava que el mercat es regia per la llei de l’oferta i la demanda, donant peu a la llibertat per produïr, vendre i comprar sense que l’Estat decideixi què s’ha de fabricar ni els preus que ha de tenir.

Això implicava la llibertat del comerç entre fabricants i comerciants.

Els industrials tèxtils catalans van ser els primers en exigir proteccionisme i va haver-hi polèmica entre els defensors del proteccionisme i els partidaris del lliurecanvisme. L’Estat va canviar unes quantes vegades la política econòmica fins que el 1891 es va establir el sistema proteccionista a causa de la pressió dels fabricants catalans, de la siderúgia basca i dels productors de cereals de Castella.

El lliurecanvisme va ser defensat per la Gran Bretanya ja que suposava la supressió de les duanes. Com que els britànics eren els primers productors industrials, podien vendre amb facilitat la seva producció industrial i comprar primeres matèries a bon preu. Però als països com Espanya, on la producció industrial era escassa i cara, els industrials no podien competir amb els productors britànics i exigien al seu govern un sistema de proteccionisme que establís aranzels de duana alts per tal que els productes extrangers importats fóssin més cars.